Últim titular

Ara només queda esperar el veredicte final

“Ces’t fini”

· Fins aquí quatre mesos de feina del seminari 27

· Notícies, cròniques, necrològiques i ressenyes les principals protagonistes del blog

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Titular

Adéu a Dennis Hopper

· El director i protagonista d'”Easy Rider” patia un càncer de pròstata feia mesos

· Al Març va fer la seva última aparició pública al Passeig de la Fama de Hollywood

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

“Del Roig al Blau”

Televisió de Catalunya l’emetrà pròximament després d’obtenir els drets

La clau de la “Batalla de València”

· “Del Roig al Blau” fa una reconstrucció, per primera vegada, de la transició Valenciana

· Els principals protagonistes polítics d’aquell moment tenen veu en el documental

Alèxia López Ferret
Aquesta tarda, Albert Montón ha presentat a la Facultat de Comunicació Blanquerna “Del Roig al Blau”, el primer documental sobre la transició espanyola al País Valencià. Per primera vegada, els seus protagonistes polítics es posen davant d’una càmera per explicar la seva versió del que va passar a València des de la mort de Francisco Franco fins l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia. Per exemple, podem veure els dos presidents preautonòmics (Josep Lluís Albinyana i Enrique Monsonís) i el primer president de la Generalitat autonòmica, Joan Lerma. Durant noranta-set minuts, s’hi relata les grans manifestacions, les primeres eleccions, i l’anomenada Batalla de València. En total, més de 60 veus configuren tot un mosaic d’opinions i reflexions, després de més de 80 hores d’entrevistes sobre la transició valenciana.

El documental va néixer com a iniciativa d’un projecte presentat per Montón a l’edició 2001-2002 del Master de Producció i Edició de Continguts Audiovisuals del Taller d’Audiovisuals de la Universitat de València. La idea va despertar interès i el documentalista Llorenç Soler va assumir-ne la direcció i Miquel Francés la producció. Va estar sis mesos a la cartellera dels cinemes Albatro. Finalment al 2008, va rebre el premi a la millor pel·lícula valenciana a la VII edició dels primis Tirant. Televisió de Catalunya (TV3) ha comprat els drets i pròximament serà emès. El nom del film s’agafa d’un llibre d’Alfons Cucó, qui va viure en primera persona molts d’aquells esdeveniments, que posteriorment va analitzar i escriure.

La transició valenciana va ser una transició peculiar. Aquesta peculiaritat, en part, li dóna la famosa Batalla de València, un conflicte social, polític i cultural que va condicionar els primers anys de l’entrada a la democràcia al País Valencià. L’origen del conflicte va ser la disgregació de la dreta al acabar el franquisme, part de la qual va ser eliminada de la plataforma dels conservadors locals, que al veure que el règim s’acabava, havien optat pel reformisme per donar un nou rumb a les seves carreres polítiques. Al mateix temps, tot i que el nacionalisme valencià era feble políticament, a principis dels setanta es va aconseguir que els partits d’esquerra adoptessin posicions autonomistes, favorables a la unitat de la llengua i l’ús dels símbols com la senyera de les quatre barres. Però l’UCD al País Valencià, encapçalats per Emilio Attard Alonso, que pertanyien al sector més reaccionari de la dreta valenciana, tenien por de ser desplaçats del poder polític i van planejar eliminar el predomini de l’esquerra mitjançant coaccions, i van adoptar l’anticatalanisme com una estratègia de xoc, on atribuïen intencions pancatalanistes al PSOE. A partir d’aquest moment la dreta (blaveristes) es van imposar a l’esquerra. Així es va crear una dualitat nacional e identitària, de la que en el seu moment ja hi havia fet referència Joan Fuster, i que per sort o per desgràcia encara està present al País Valencià.

Un cop estrenat, el documental va rebre crítiques per la seva falta d’objectivitat i també perquè hi apareixien poques dones. A tot això, Montón va contestar que mai va van voler ser objectius, sinó que volien explicar el que va passar i fer una defensa de la cultura i la llengua. També se’ls va acusar de plagiar el format de la Pelota Vasca, però l’equip va declarar que havien estat els primers en poder mostrar a la gent una etapa del País Valencià que la majoria desconeixia i que mai s’havia fet esment en els mitjans de comunicació.

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Ressenya “Incerta Glòria”

Es reedita l’obra de Joan Sales

Relat íntim de la Guerra

· “Incerta Glòria” explica la Guerra Civil des del punt de vista dels vençuts

· Els quatre protagonistes narran la història mitjançant epistolaris i memòries

Alèxia López Ferret

“Incerta Glòria” va ser escrita per Joan Sales durant una vintena d’anys sota la dictadura franquista, i avarca un període històric que en comprèn més de trenta. És molt extensa, consta  d’unes 800 pàgines. Ens explica la Guerra Civil Espanyola des del punt de vista dels vençuts i pren partit per la incerta gloria de l’abril republicà i pel trist destí de Catalunya. No és una altra novel·la sobre la guerra, on bons i dolents es barallen, i uns surten més perjudicats que d’altres. La guerra serveix com a escenari per desenvolupar tota una trama de reflexions sobre els ésser humans i les dificultats que han d’afrontar; la soledat, la joventut, l’amor i també la religió.

L’obra està formada per quatre parts. En la primera part tenim a en Lluís, orfe i futur hereu d’una fàbrica, que li envia cartes al seu germà des de el Front d’Aragó per explicar-li el trist panorama que està vivint. En la segona part, coneixem a la Trini, novia d’en Lluís, que des de la rereguarda envia cartes a en Soleràs, amic d’ella de la infància i company d’en Lluís al Front. A les dos últimes parts, trobem en Cruells, sacerdot i el tercer amic que està lluitant al front, on és ell el narrador de la història i ens explica la seva experiència al bàndol Republicà i el final de la Guerra Civil. I en la quarta, anomenada “El vent de la nit” continua narrada per en Cruells, però aquesta vegada hi ha un salt en el temps, ja que explica la postguerra a Barcelona, i els esdeveniments que marquen la vida dels personatges un cop finalitzada la guerra. Un personatge que és una peça clau a l’obra és en Juli Soleràs, encara que no protagonitzi ninguna de les parts. Una persona sempre fidel a ella mateixa. Antiheroi. Tothom li té un apreci especial. Sempre està reflexionant sobre la vida, la guerra o la manera de pensar de la gent, cosa que fa que tant els protagonistes de la història com el lector reflexionin.

Com he dit anteriorment, a part de la guerra es tracten altres temes. L’amor està present la major part. La relació que mantenen en Lluís i la Trini, que a pesar de la distància continuen junts. I una relació de “paraules boniques” entre en Lluís i la Carlana, definida com una musa, que no arriba a res més. També tenim la joventut, millor dit la joventut perduda. Quan els personatges es donen compte estan encaminats cap a la vellesa, ja que la guerra els va fer madurar de cop. Veure i viure tot aquell horror, va fer que en Cruells en un moment de la novel·la digues que envejava no haver mort a la guerra. Són supervivents en una vida sense glòria i joventut.

El fet que els quatre protagonistes parlin per ells mateixos, ja sigui en forma d’epistolari, de memòries o de diàlegs, sense que Sales intervingui, fa que el lector es lamenti pel que els hi va tocar viure. Per mi, l’autor abusa de les reiteracions i de les descripcions, ho descriu tot al mínim detall (un exemple són les cartes de la Trini), perquè el lector s’ho imagini tot tal i com és. Utilitza un estil col·loquial per poder-nos sentir més còmodes amb els protagonistes. Tots els personatges són exclusius, cadascun és d’una manera diferent, i a mesura que passa el temps van evolucionant i canviant la seva personalitat. La novel·la reviu els seus sentiments, frustracions i il·lusions a través de les seves pròpies declaracions, algunes vegades tant dures que que se’t encongeix el cor. Però en realitat, per molt que després de la guerra haguessin intentat refer la seva vida i poder posar punt i final a anys de malsons no ho aconsegueixen. Per desgràcia sempre estaran marcats per tot l’horror que van viure i que va fer que la seva joventut s’esfumes sense adonar-se’n. El següent fragment resumeix perfectament el que senten anys després: “Hi ha un moment de la vida que sembla com si ens despertéssim d’un somni. Hem deixat de ser joves Diu Bodelaire; potser tota la joventut ho ha estat, ho és, ho serà. Una tempesta tenebrosa travessada de llampecs de glòria –d’incerta glòria-, un dia d’abril.”

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Notícia 1

Estaven penjats des de dimarts de la façana de la masia amb cordes i arnesos

Els ocupes guanyen la partida a la llei

· El jutge suspèn l’ordre de desallotjament de l’antiga leproseria

· Els sis ocupes penjats patien símptomes d’hipotèrmia a causa de les condicions climatològiques

Alèxia López Ferret
Els ocupes instal·lats des de el passat Nadal a la masia de Can Masdéu, una antiga leproseria propietat de la fundació Hospital de Sant Pau al barri de canyelles, no hauran de marxar. Onze ocupes portaven des de dimarts penjats de cordes i arnesos de la façana de la masia per evitar el seu desallotjament, dels quals cinc van renunciar hores després per problemes físics.

Ahir a la nit, el titular del jutjat d’instrucció número 4 de Barcelona va anular l’ordre de desallotjament, després de rebre l’informe mèdic on deia que els joves patien “afectació de les constants vitals” i “tres d’ells tenien símptomes de hipotèrmia”, un estat que podria empitjorar ràpida i progressivament per les condicions climatològiques. La fiscalia assegura que en aquest cas no s’ha produït “ni usurpació de l’habitatge, ni desordres públics ni qualsevol altre delicte”. Per altra banda, l’Ajuntament de Barcelona assegura que no han rebut cap sol·licitud per intercedir davant la Fundació Sant Pau perquè demanin la suspensió del desallotjament de Can Masdeu.

La policia ha abandonat l’edifici ocupat a última hora de la tarda i simultàniament, els ocupes i els simpatitzants que estaven concentrats als voltants han tornat a entrar a la casa. El Jutge també ha dictaminat que una “unitat sanitària d’assistència mèdica” es quedi a la masia perquè els joves disposin d’una primera assistència mèdica urgent.

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Notícia 2

Els líders del moviment rebel no tenien cap coneixement de la situació

Javier Espinosa espera la seva llibertat

· Els rebels que tenen segrestat al periodista estan desapareguts

· El coronel Martin assegura que en poques hores deixaran lliure al corresponsal del diari “El Mundo”

Alèxia López Ferret

Les autoritats espanyoles continuen amb les gestions per aconseguir la liberalització del periodista Javier Espinosa, corresponsal del diari “El Mundo”. María Rosa Boceta i José María Otero, ambaixadors d’Espanya a la Costa d’Ivori i al Senegal respectivament, han començat a moure fils per aconseguir la seva llibertat.

Espinosa, de 34 anys, va ser segrestat el passat dilluns, juntament amb Patrick Saint Paul, enviat del diari “Le Figaro”, pels rebels del Front Revolucionari Unit (FRU), un grup guerriller de Sierra Leone. Després de tres hores de segrest, Patrick Saint Paul, va ser alliberat amb l’obligació de portar un comunicat a la BBC. En canvi, Espinosa continuava retingut a la espera de que es difongues el missatge. La BBC dubta si emetre o no el missatge, ja que té indicis de que les afirmacions que hi apareixen són falses, ja que conté manifestacions com la innocència dels rebels davant les atrocitats fetes contra la població civil.

El coronel Martin, assessor del líder militar del FRU, ha informat que la direcció del Front Revolucionari Unit tracta de comunicar-se des de ahir a la nit sense èxit amb el “responsable” del grup segrestador per ordenar-li alliberar al periodista Espanyol. Aquesta falta de comunicació és deguda a que canvien constantment de lloc. Segons el coronel, els rebels es posaran en contacte amb les autoritats espanyoles i conduiran a Espinosa fins Abiyan, on l’entregaran a l’ambaixada espanyola de la Costa d’Ivori.

Els líders del moviment rebel han declarat que no tenien cap coneixement de la situació del corresponsal espanyol, fins que ahir a la nit van ser informats pel periodista de “Le Figaro”. A part el govern de Sierra Leone ha assegurat que aquell dilluns el Freetown es trobava sota control policial i que si els periodistes van traspassar la línia permesa no és el seu problema.

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Notícia 3

Només el 1,9% de la població són catòlics

Joan Pau II arriba a Síria

· El pontífex fa una crida al diàleg per tornar la pau a Orient Mitjà

· Serà el primer Papa catòlic que entri en un temple musulmà

Alèxia López Ferret

Síria rep per primera vegada a un Papa catòlic, Joan Pau II, amb l’esperança que la seva visita transmeti un missatge de recolzament al procés de pau a Orient Mitjà. La visita ha estat promocionada de manera oficial com una demostració dels desigs de Síria de recolzar la pau i promocionar el país com un exemple de coexistència religiosa.

El Pontífex va ser rebut pel president, Bachar al Asad, que li va demanar que resi per “la pau justa” a Orient Mitjà per poder acabar amb el “patiment dels palestins sota la ocupació Israelí”. Més tard, el Papa també es va reunir amb els patriarques de totes les esglésies cristianes del país.

Síria, amb 16 milions d’habitants, té només un 7% de cristians, dels quals un 1,9% són catòlics, ja que la majoria de la població és de religió musulmana. “Vinc com a peregrí de fe” va delcarar Joan Pau II, qui després de fer un recorregut per la història de Síria i de ressaltar la influència de l’Islam, va dir que els musulmans i els cristians han de proclamar al món que el nom de Déu “és un imperatiu de pau”. També ha exigit, sense nombrar en ningun moment Israel, que es respectin les resolucions de la ONU i demana diàleg i tolerància entre els pobles de la zona, ja que aquesta és la única manera d’aconseguir la pau.

Aquest diumenge, Joan Pau II, es convertirà en el primer Papa catòlic que entri a un temple musulmà amb la seva visita a la gran mesquita de les Omeyes, al centre de Damasco, on es conserven les restes de Joan Bautista, al què l’Islam venera com el profeta Yahia. Al endemà, el pontífex viatjarà a la localitat de Quneitra, juntament amb alts càrrecs del Gola siris ocupats per Israel a la guerra de 1967, des d’on resarà per la pau a Orient Mitjà.

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized